Entenem com a teleporqueria aquells programes de televisió que es caracteritzen per explotar el morbo i el sensacionalisme per ser més atractius davant l’ audiència. Aquests tipus de programes actualment estan rebent multitud de crítiques per part dels experts, ja que la televisió és considerat en la nostra societat un important element de socialització,i per tant tot el que surt en ella influeix en major o menor mesura de la gent perquè moltes vegades esdevenen un model de comportament alternatiu, per això molts experts s’ han omplert la boca culpant a la televisió de tots els mals de la societat actual i que l’ única solució possible a aquests problemes és eliminar aquest programes que l’ únic que fan es contaminar la ment dels espectadors.
Segons el meu punt de vista tota la culpa no la tenen els mitjans, ja que l’ únic que fan es adaptar-se al que vol l’ audiència, si l’ audiència està interessada en saber l’ última hora de la vida de la Pantoja els mitjans proporcionaran aquesta informació, perquè no cal oblidar, que els mitjans de comunicació privats són empreses que es mouen per obtindre beneficis econòmics i per sobreviure en un mercat tant competitiu com el dels mitjans de comunicació han de satisfer els gustos del client, per tant el programador està condicionat per l’ espectador. Això no treu, però que a moltes persones ens costi de creure que a l’ audiència l’ interessin aquests tipus de programes, que moltes vegades desperten un sentiment de vergonya aliena per les barbaritats que s’ arriben a dir , però la realitat és aquesta i no deixa de ser una veritat incòmoda que el morbo es vengui tant bé entre els espectadors.
Com a conclusió podem dir que no només podem culpar als mitjans de comunicació de la mala qualitat dels seus programes de televisió, sinó que bona part de la culpa també la tenen els espectadors que ho miren, no obstant això pot ser en un futur els gustos de la gent canviaran i naixerà un nou tipus de programes però veient els índexs d’ audiència d’ aquests programes tenim teleporqueria per estona.
Segons el meu punt de vista tota la culpa no la tenen els mitjans, ja que l’ únic que fan es adaptar-se al que vol l’ audiència, si l’ audiència està interessada en saber l’ última hora de la vida de la Pantoja els mitjans proporcionaran aquesta informació, perquè no cal oblidar, que els mitjans de comunicació privats són empreses que es mouen per obtindre beneficis econòmics i per sobreviure en un mercat tant competitiu com el dels mitjans de comunicació han de satisfer els gustos del client, per tant el programador està condicionat per l’ espectador. Això no treu, però que a moltes persones ens costi de creure que a l’ audiència l’ interessin aquests tipus de programes, que moltes vegades desperten un sentiment de vergonya aliena per les barbaritats que s’ arriben a dir , però la realitat és aquesta i no deixa de ser una veritat incòmoda que el morbo es vengui tant bé entre els espectadors.
Com a conclusió podem dir que no només podem culpar als mitjans de comunicació de la mala qualitat dels seus programes de televisió, sinó que bona part de la culpa també la tenen els espectadors que ho miren, no obstant això pot ser en un futur els gustos de la gent canviaran i naixerà un nou tipus de programes però veient els índexs d’ audiència d’ aquests programes tenim teleporqueria per estona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario