Carlos Ruiz, Doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i professor d’Ètica de la Comunicació a la Facultat de Comunicació Blanquerna, apuntà que "la majoria consideren la televisió una pluja fina que a poc a poc va calant en el cos social". Una nova forma subtil de manipulació que a través de la repetició sistemàtica i inalterable de determinats tipus de comportament i perfils humans ha aconseguit alterar la formació i educació de l'individu. Ens trobem, doncs, davant d'un gran poder que com a tal, comporta una gran responsabilitat.En un intent per regular i controlar el contingut televisiu es firmà, fa cinc anys, un acord d'autoregulació entre els operadors de televisió i el Govern Espanyol a fi de reduir i/o eliminar la teleporqueria en horari infantil per a protegir els nens d'imatges que continguin violència o escenes de sexe explícit. A més, associacions com la FAPE (Federación de Asociaciones de Periodistas de España) i el Col•legi de Periodistes de Catalunya, entre d'altres, vetllen per a l'acompliment del codi deontològic i ètic del comunicador.
Tot i això, per desgràcia, són múltiples els exemples d'incompliment d'aquestes mesures preventives que intenten depurar la televisió i guarir-la dels petits però múltiples càncers que la corroeixen. Fins i tot els criteris universals com el respecte a la veritat, la recerca d'aquesta, la investigació dels fets, l' objectivitat, el contrast dels fets amb fonts precises i la diferenciació clara entre informació i opinió han estat posades en dubte.
Són estrictes els periodistes en l'acompliment del codi deontològic i ètic?
Un dels casos més recents que ha fet reobrir l'etern debat sobre la relació dels periodistes amb l'ètica i el codi deontològic és el tracta que els mitjans del cas de l'assessinat de Marta del Castillo. El 14 de febrer, Miguel Carcaño confessava la seva autoria en l'assesinat de la jova sevillana, desapareguda 20 dies abans. Pocs dies després, apareixia en un munt de cadenes televisives una noia de 14 anys, que fins al moment, mantenia una relació setimental amb l'assasí de Marta del Castillo. El programa nocturn de Telecinco, Rojo y Negro, feia saltar l'alarma. La menor va comparèixer davant les càmeres acompanyada per la seva mare i va ser sotmesa a un autèntic interrogatori per part del presentador: "¿Sabes que has estado conviviendo con un asesino? Mírame a los ojos: ¿te ha pegado alguana vez; te ha insultado?" Aquella nit la cadena va aconseguir un 28,3% de cuota de pantalla, l'equivalent a 1.833.000 espectadors. Per no desaprofitar l'espectacular pujada d'audiència (últimament telecinco no supera de mitjana el 16%) l’endemà la jova va assistir al magazine matinal de la mateixa cadena, on, a cara descoberta, i acompanyada per la seva mare, tornava a contestar a les preguntes de l'entrevistadora. Tot plegat fa que es torni a posar en dubte, una vegada més, l'acompliment del codi deontològic i ètic dels periodistes. S'hauria de sancionar a les televisions que
utilitzen a menors en les seves emissions? El morbo ven, però pot el comunicador utilitzar recursos com l'esmetat en la seva lluita despietada per al monopoli de l'audiència? Preguntes d’un debat obert que veu planar encara sobre seu el fantasma del cas Alcàsser.
Vídeos de les entrevistes de la novia del suposat assassí de Marta del Castillo als programes de Telecinco Rojo y Negro i El Programa de Ana Rosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario