En aquesta pel·lícula espanyola recentment estrenada, que en un
primer moment ens pot recordar al conegut reality show Gran Hermano, s'hi troben un conjunt de missatges sobre l'actitud de les masses enfront la televisió així com una crítica a les cadenes que ho fomenten. A més, l'autor s'inspira en els costums televisius de la societat actual per augurar un futur encara més degradant.
En la pel·lícula, set persones són segrestades i introduïdes dins un programa de telerealitat, contra la seva voluntat. El que tenen en comú és que tots amaguen un secret pel qual seran jutjats i expulsats pel públic del programa. El que dóna un toc de surrealisme és el fet que un cop els concursants-segrestats són expulsats també són directament assassinats en directe, d'un tret. El succés, com es veu reflexat a la pel·lícula, fa apujar les audiències de manera trepidant, deixant al descobert la barbàrie de la morbositat humana.
A través d'això, podem veure fins a quin punt la televisió representa un espai deformant de qui som i de les nostres virtuts i misèries. Aquesta pel·lícula fa que ens plantegem dues qüestions, com què succeiria si els programes teleporqueria arribessin tant lluny com per retransmetre l'assassinat d'algú en directe? I si fos per un canal de pagament, s'abonaria molta gent per a veure-ho? El telemorbo pot estar servit en menys del que ens esperem.
Trailer Primetime [En línia]. Youtube, 2008.
http://www.youtube.com/watch?v=-Yd1JYlUCUA [Consulta: 27 març 2009]
primer moment ens pot recordar al conegut reality show Gran Hermano, s'hi troben un conjunt de missatges sobre l'actitud de les masses enfront la televisió així com una crítica a les cadenes que ho fomenten. A més, l'autor s'inspira en els costums televisius de la societat actual per augurar un futur encara més degradant.En la pel·lícula, set persones són segrestades i introduïdes dins un programa de telerealitat, contra la seva voluntat. El que tenen en comú és que tots amaguen un secret pel qual seran jutjats i expulsats pel públic del programa. El que dóna un toc de surrealisme és el fet que un cop els concursants-segrestats són expulsats també són directament assassinats en directe, d'un tret. El succés, com es veu reflexat a la pel·lícula, fa apujar les audiències de manera trepidant, deixant al descobert la barbàrie de la morbositat humana.
A través d'això, podem veure fins a quin punt la televisió representa un espai deformant de qui som i de les nostres virtuts i misèries. Aquesta pel·lícula fa que ens plantegem dues qüestions, com què succeiria si els programes teleporqueria arribessin tant lluny com per retransmetre l'assassinat d'algú en directe? I si fos per un canal de pagament, s'abonaria molta gent per a veure-ho? El telemorbo pot estar servit en menys del que ens esperem.
Trailer Primetime [En línia]. Youtube, 2008.
http://www.youtube.com/watch?v=-Yd1JYlUCUA [Consulta: 27 març 2009]
No hay comentarios:
Publicar un comentario