VIOLÈNCIA I MASS MEDIA

Tota aquella criminalitat que la gent no veu pel seu compte és mostrada pels mitjans de comunicació, generant així una obsessió social per la seguretat i el control. Aquesta preocupació general per la violència té lloc des de que s'ha produït una disminució de les formes violentes, excessives en altres èpoques. L'actual societat es caracteritza per un interès en el canvi i la necessitat de controlar el futur, el que crea incertesa i inseguretat. No obstant, aquest temor genera una predilecció pel consum de relats transgressors i violents. Aquest fenomen ha creat la cultura de la violència, d'alta presència en els mitjans. L'interès que desperta la criminalitat en els individus deriva en una morbositat molt potenciada i explotada pels mitjans, en benefici seu. Inicialment, la premsa fou acusada de suposar un factor criminògen, ja que segons els criminòlegs, representava un perill per a les masses; i el mateix succeí amb la ràdio. Però, més endavant, es va considerar que el cinema també comportava efectes negatius i un augment de la criminalitat. Tot plegat afectava més o menys de la mateixa forma a una massa uniforme, que reaccionava enfront els estímuls dels missatges mediàtics. Com podem veure, aquesta visió apocalíptica va fer que s'arribés a la conclusió que els mass media tenen una capacitat extremadament manipuladora. Destaca també l'atemptat que suposen els mitjans sobre la llibertat i consciència dels individus, els quals estan sotmesos a un gran poder influenciador i persuasiu. Alguns autors apunten que les conductes criminals i violentes són incorporades de l'exterior, per tant, de l'àmbit mediàtic. Aquesta polèmica és encara avui discutida, ja que no s'han trobat evidències suficients per afirmar una relació directa entre la violència als mitjans i els comportaments criminals. S'afirma també que els efectes dels media només representen una part de l'experiència social d'un individu. Altres autors veuen els mass media una modelació de les visions de les persones sobre el món i una potenciació dels pànics morals. És a dir, que fan dels estereotips una realitat social. Tanmateix, trobem visions més conservadores, que defensen fermament la neutralitat dels mitjans. Molts programes de ficció criminal aporten noves visions dels il·legalismes, convertint-se així en nous controladors socials. A més, aquest tipus de productes televisius incrementen el temor dels espectadors de ser víctimes de delictes. Cal mencionar també els efectes dels nous programes de reconstrucció de casos criminals o judicis paral·lels, com el d'Alcàsser, els quals provoquen distorsions en les investigacions judicials i representen una amenaça a les pressumpcions de violència. A mode d'exemple, veiem un incompliment d'una de les recomanacions del CAC, on es diu que cal evitar l'entrevistament de les persones integrants del procés per part de les ràdios i televisions mentre durin els judicis orals, ja que hem pogut comprovar a través del cas de la jove Marta Del Castillo, com eren entrevistats familiars i altres fonts relacionades durant els processos judicials. Ens sembla negatiu, per tant, aquest involucrament per part dels mitjans en casos que són competència d'organismes de l'estat, ja són utilitzats a mode d'entreteniment. Cal afegir que la presència constant d'organismes de control social en els mitjans fa que augmenti en l'espectador la sensació d'augment de la criminalitat. Hi ha autors que afirmen que les informacions criminals publicades als mitjans simbolitzen un ordre moral que ens indica una forma d'actuar, el que fa que adquireixin el paper de la justícia. A banda d'això, també es planteja la influència mediàtica a la que estan sotmeses les institucions, ja que tant l'opinió pública com els mitjans tendeixen a culpabilitzar els processos. Això fa que abans que un cas sigui profundament investigat per les autoritats judicials ja ha estat condemnat prèviament pels mitjans. És per això que també es diu que el periodisme ha magnificat la visió d'alguns delictes.