A PER UNA PÚBLICA DE QUALITAT

Envoltada d'una atmosfera de complicitat, la conferència realitzada per les dues dones del moment en l'àmbit directiu de la televisió ha estat tot un èxit. Montse Abbad, directora de TVE Catalunya, i Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya, han mostrat la seva cara més humana confirmant que en televisió no tot és audiència. Les dues comunicadores han defensat aferrissadament la qualitat de la televisió pública, així com els seus objectius i expectatives de futur. Per a ambdues, és imprescindible la funció social que realitzen les cadenes públiques, la filosofia de les quals és fomentar valors culturals i oferir al públic una qualitat i una utilitat en les seves emissions. Reconeixen la dificultat afegida actualment amb la caiguda de la inversió publicitària, que genera preocupació entre moltes cadenes davant la potència de les televisions privades i els seus elevats pressupostos. A això cap afegir també la creixent competència entre cadenes, resultat de la lluita insaciable per la conquesta de l'espectador, que és una mina d'or per a les privades i els seus interessos quantitatius i superficials. Aquesta dinàmica de treball, basada únicament en el share i en l'audiència i, en general, en els percentatges, afecta greument a la qualitat del producte a causa de una priorització de l'èxit, del pur negoci i de la quantitat, molt per sobre de l'ètica. Per tant, pot entendre's que les televisions públiques no tenen en compte únicament l'audiència i la quota de pantalla, sinó que, al tenir un deure social, valoren altres aspectes en la seva programació. Com ha afirmat Terribas: "Les cadenes públiques se centren en la capacitat d'incidir en la societat, ja que pretenen fer coses constructives". Afegint, a continuació, el seu desig de retornar a la societat la seva inversió en forma de continguts òptims i de qualitat. És per això que moltes vegades es reclama a les cadenes privades una certa veracitat en les seves informacions, perquè desenvolupin una funció social qualitativa. Entorn d'aquesta problemàtica es crea la controvèrsia entre el públic i el privat en televisió. Tant Abbad com Terribas confirmen l'única pretensió de les seves cadenes de complementar a les privades, fet que aquestes últimes posen freqüentment en dubte. En altra afirmació de Terribas: "Cal mesurar qualitativament, ja que ser capdavanter en quantitat no té mèrit algun", veiem una clara al·lusió a aquelles cadenes la programació de les quals no guarda relació alguna amb valors ètics i morals, tan necessaris en la nostra societat. Ambdues directives coincideixen també que cap replantejar-se la veritable funció dels mitjos comunicació i exigir el seu compliment. És en aquest punt on molts es plantegen la necessitat del sorgiment d'una organització independent que reguli aquestes i altres qüestions, com per exemple, la influència de la política en la televisió. Aquesta necessitat ve donada per la manca d'un Consell Audiovisual Espanyol, que té la seva versió catalana amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). La creació d'aquest organisme a Espanya és una tasca pendent del govern, que es va comprometre a aprovar una llei audiovisual que afavorirà els continguts i limitarà el potencial públic. Si això s'aconsegueix, el poder del percentatge perdrà importància i els continguts audiovisuals es veuran obligats a donar un nou enfocament. Tornant a les tasques de la televisió pública, cap destacar la doble intenció d'aquestes, que pretenen, segons va contar la directora de Televisió de Catalunya: "obrir portes a la indústria i al ciutadà". En la dinàmica d'aquestes cadenes trobem una encertada aposta per la informació, la cultura i la ficció pròpia. En quant a l'opinió d'ambdues professionals respecte a la relació entre els mitjans de comunicació i la crisi actual, critiquen el tractament que alguns mitjans estan fent d'aquesta i proposen transmetre missatges positius al ciutadà. Però no tot són aspectes negatius, ja que, per exemple, gràcies al sorgiment de la televisió digital, les cadenes podran expandir-se, multiplicar els seus canals, continguts... i, en definitiva, sumar beneficis. Cap al final d'ambdues intervencions i després de diverses preguntes dels assistents, Abbad i Terribas han coincidit en la important tasca desenvolupada pel CAC, en referència a la seva avaluació de la pluralitat en els mitjans. Montse Abbad, per la seva banda, ha destacat que els productes de qualitat no estan renyits amb els baixos pressupostos i, que a causa del retallada publicitària, "caldrà aplicar normes d'austeritat".

VIDAL, R. "A por una pública de calidad". Edastama (2009), XV Jornades Blanquerna, núm. 1, p. 12, 13.